Índice del artículo
L’origen de l’expressió
“Avui fem dissabte”. Es remunta ni més ni menys que a l’Edat Mitjana, i està relacionada amb els jueus, musulmans i les seves pràctiques religioses. Les connotacions poc tenen a veure amb les que li donava la meva àvia i molt menys amb les actuals, molt poc utilitzada, ho solen utilitzar la gent gran i en poblacions petites. En un passat recent, l’expressió «Fer dissabte» s’utilitzava per dir que havia arribat el moment en què calia fer neteja a fons de part o de tota la casa.
També és curiós com en molts episodis de la vida quotidiana de l’àvia podem trobar una explicació i un origen a refranys o expressions com “Avui fem dissabte” d’allò més comú per a ella. Potser, sigui una mostra més que la història està escrita, i en majúscules, pels nostres avantpassats que han passat molt desapercebuts però que han deixat empremta profunda en les nostres vides.
Com a resultat, a Catalunya ha quedat l’expressió fer dissabte, encunyada pel cristianisme per realçar diferències amb jueus i musulmans. Transportada fins als nostres dies per les àvies. En català també existeix la difinició referida a efectuar, a la casa o part d’ella. Una neteja més a fons que la que es realitza diàriament, anomenada «fer dissabte» encara que en desús, excepte en llocs com La Manxa.
Fer dissabte equivaldria…
Fer dissabte equivaldria a donar la imatge que es netejava la casa el dissabte. Fet que els diferenciava dels jueus “ja que dissabte no podien treballar”; per ells el dissabte (Sabbat). Era el darrer dia de la setmana i es dedicava al descans i no era permès de treballar ni de realitzar determinades activitats. Però també tindria la intenció de diferenciar-se dels musulmans doncs el seu dia festiu és el divendres i no tindria sentit adecentar-se el dia després sinó l’anterior. La referència a l’últim dia de la setmana procedeix de la freqüència setmanal assignada a la neteja més a consciència i exhaustiva que la quotidiana.
Com a resultat, de que al 1492, els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus. Si volien quedar-se no els quedava més opció que convertir-se al cristianisme. Per demostrar als veïns que ja no seguien amb les tradicions jueves i que eren autèntics cristians. No els quedava altra solució que fer en dissabte la neteja a fons de la casa.
En qualsevol cas, em ve al cap aquella expressió que utilitzava la meva àvia, qualsevol dia de la setmana que es dedicava a fer una neteja intensiva de la llar. Que en multitud d’ocasions li vaig sentir dir “avui vaig a fer dissabte”. El bicarbonat, el vinagre i la llimona eren els seus aliats per deixar unes superfícies i terres perfectes.
Ramon Ber Sabaté