La nit de Sant Joan és la celebració del solstici d’estiu. Segons la tradició, la festa del foc, que honora el sol en forma de fogueres i espectacles pirotècnics.
 |
| Petards, coques, cava i caragols |
Índice del artículo
En el costumari tradicional català:
És la nit dels genis de la natura, de les dones de l’aigua i tots els ésser fabulosos; de la mitologia popular. És la nit per fer beuratges, filtres d’amor i d’altres receptes màgiques relacionades amb la salut; i els poders curatius de la natura.
 |
| Foc, fogueres i tradicions |
La tradició de la Flama del Canigó va ser iniciada per Francesc Pujades, veí d’Arles de Ter; inspirat pel poema sobre la muntanya de Jacint Verdaguer.
Una foguera encesa al Canigó.
La qual s’agafen flames que guardades en fanalets. Es reparteixen durant la nit de Sant Joan a totes les terres de parla catalana. Símbol de la nostra identitat comuna.
Sabies que? 
- Es diu que les persones que han nascut el dia de Sant Joan posseeixen una energia, fortalesa i una forta intuïció que els guia i que els ajuda a guiar moltes persones
- L’aigua de “manantial” recollida el matí següent a la nit de Sant Joan, té propietats curatives i espanta el mal d’ull. Per aixó, diuen que rentar-se la cara i els cabells amb aquesta aigua o la de rosada de la nit de Sant Joan assegura salut i bellesa per a la resta de l’any.
- Qui no menja caragols la revetlla de Sant Joan, no te diners en tot l’any.
Ramon Ber