En primer lloc, l’utilització de l’ozó, sobre la base de les seves propietats descontaminants, desodorants i desinfectants, constitueix un agent molt important a tenir en compte per afrontar amb èxit els efectes de la Síndrome de l’Edifici Malalt (SEM). Aconseguir disminuir en els ocupants d’aquests edificis una bona part dels símptomes i problemes de salut que els puguin afligir.
Índice del artículo
L’ozó molt eficaç
En primer lloc, l’ozó exerceix una acció molt eficaç contra els contaminants de molt diversos tipus, entre ells:
- Contaminants químics d’origen orgànic.
- Contaminants químics d’origen inorgànic.
- I, alguns contaminants biològics (virus, bacteris, fongs, etc.)
Es conegut que moltes substàncies d’origen orgànic o inorgànic, poden formar un microclima especialment nociu en els edificis, contribuint al SEM. L’ozó, pel seu ampli espectre d’acció, és capaç de reaccionar amb moltes d’elles (aldehids, cetones, derivats nitrogenats, olefines, derivats del sofre, hidrocarburs, fenols, etc.) neutralitzant molts dels seus efectes.Especialment rellevant
Especialment rellevant, és que l’ozó és una molècula molt activa, formada per tres àtoms d’oxigen, i els seus mecanismes d’acció enfront dels contaminants químics són, fonamentalment:
- Per oxidació directa, sobre les molècules, contaminants, incorporant-les un àtom d’oxigen, amb la consegüent escissió de la molècula d’ozó i la alliberament d’una molècula d’oxigen normal.
- També, per addició de la molècula d’ozó a la del contaminant, amb la qual cosa es forma amb una tercera molècula inestable que es fragmenta en altres de menor pes molecular.
A través d’aquests mecanismes, l’ozó transforma a moltes de les molècules que posseeixen propietats tòxiques, irritants, al·lèrgiques, mal odorants, etc. En altres substàncies més oxidants o més simples, que no tenen les esmentades propietats perjudicials i que s’eliminen més fàcilment l’ambient. En el cas de substàncies que es dispersen en forma d’aerosols suspesos en l’aire, l’ozó produeix la desestabilització dels aerosols, facilitant també la seva separació de l’aire ambiental.
En relació amb els microorganismes, l’ozó és capaç de destruir-los o inactivar-los per la seva acció desintegrant sobre les seves membranes, amb la consegüent mort dels mateixos. En el cas dels virus, és capaç també de bloquejar els seus receptors superficials, amb la qual cosa resulten totalment inactivats.
Aquestes accions de l’ozó es tradueixen en una millora notable de l’ambient en múltiples aspectes, entre ells cal esmentar que:
Elimina la sensació de enrariment de l’ambient i falta d’oxigenació.- Destrueix olors desagradables.
- També, elimina substàncies irritants, que fan al·lèrgies i molestes.
- Redueix sensiblement el nivell de microorganismes presents en l’ambient.
MITJANS DE DISTRIBUCIÓ
Sembla que, el mig ideal per a la distribució de l’ozó és a través dels sistemes d’aire condicionat, per presentar nombrosos avantatges, entre les quals destaquen :
- Fàcil distribució a totes les zones de l’edifici amb sortida de A.A.
- Aprofitament de la impulsió de l’aire del sistema per la seva difusió en els locals.
- Preservació de la higiene dels conductes.
- Accés centralitzat al control del generador d’ozó.
- Menors costos d’instal·lació i manteniment.
No obstant aixó, l’anterior, també es poden utilitzar unitats generadores d’ozó locals, en aquells locals que no tinguin instal·lació. L’aire condicionat, o en els quals, per característiques especials dels mateixos, es precisi d’una dosificació especifica d’ozó.
Ramon Ber