Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades!
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes!
Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
La castanyada, festivitat que van íntimament lligada al dia de Tot Sants, segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari.
Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres sortien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració.
El gegant del castanyer
torra castanyes, torra castanyes.
El gegant del castanyer
torra castanyes pel carrer
Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
El tercer ingredient, i no menys important, d’aquesta celebració son els panellets, que són com uns pans molt petits, normalment rodons, i producte de la rebosteria casolana.